teixit cerebral

Ve a la seguida el període modern, antisèptic, asèptic i biològic; dóna caràcter a aquest període, la generalització dels empelts, en vista dels èxits nombrosos que cada dia es sentien a dir; tots sabem que avui, qualsevol part de la nostra organiizació pot ésser objecte d'empeltadura: pell, teixit adipós, epíploon, aponeurosi, articulacions, vasos, ganglis limfàtics, nervis, teixit cerebral, conjuntiu, còrnia, seroses, mucoses, orgues i membres inclosiu; temptativa feta per Hopfner (1903) i per Carrel (1907).

Així, Levaditi i Nicolau (4) assenyalen que el virus vacunal i el virus de l'herpes són «destruïts» pel teixit cerebral dels animals immunitzats.

L'espècimen de neuro-vacuna es preparà injectant uns 0'2 cc. d'una grollera suspensió de teixit cerebral infectat en el cervell d'un conill.

Es repetí el mateix experiment, fent servir teixit testicular en lloc de teixit cerebral.

Alessandri (6) confirma els resultats de Gley i Kisthinios en l'home i sosté la no especificitat del principi hipotensor contingut en els extractes de pàncreas, ja que també pot aïllar-se del teixit cerebral i del teixit hepàtic.